VINE A CONÈIXER ELS CABRIDETS!

En fa molt feliços tornar a realitzar aquesta activitat i poder apropar-vos a la granja en un moment tan bonic de la temporada!

L'any passat no vam voler/poder realitzar-la (sí, ho heu endevinat... COVID!) així que hem perdut una mica la pràctica, però ens agrada poder explicar-vos en primera persona el que fem. 

Per qüestions òbvies, hem reduït el nombre màxim de persones per grup, però hem ampliat el número de visites, així que esperem que si volteu per les Valls d'Àneu durant el pont de Tots Sants vingueu a fer-nos una visita i podrem explicar-vos en quin moment estem, quina raça de cabres tenim o com funciona la nostra temporada. 

I pels que us esteu preguntant si també podreu comprar formatges... doncs la veritat és que encara no! Començarem a munyir durant el mes de desembre, així que els més gormands haureu de tenir una mica més de paciència...

EN TEMPS DE COVID-19

De sobte tot ha canviat.
Les nostres maneres de relacionar-nos, les nostres prioritats i sobretot, la nostra manera de comprar i consumir els productes més bàsics. 
Potser perquè la majoria de persones tenen més temps per fixar-se en què compren. Potser perquè  hem après -de cop- que les coses més importants són les més bàsiques. Potser perquè ara que no anem al bar, ni al cine, ni de compres, ni a fer el cafè, dinar, berenar o sopar a fora, hem reduït molt la despesa mensual. I si tenim la sort que la feina ens ha aguantat, podem escollir, no, perdó ESCOLLIR, així amb majúscules, què volem menjar.

Les productores agroalimentàries petites i que ja acostumàvem a vendre, en la nostra majoria, directament a les persones consumidores finals hem notat un increment considerable de la nostra demanda. És cert que també ens hem hagut de re-inventar una miqueta i tirar més de publicitat auto-editada de pressa i corrents i sobretot, d'hores de repartiments de comandes. Creiu-nos que quadrar la logística està essent tot un repte. Però en general, hem tingut una resposta aclaparadora i estem profundament impactats per tot el que això pot significar.

La publi que enviem setmanalment! Es nota l'auto-edició, eh?

Increments en les cistelles de verdura, comandes a l'engròs de peix (a les Valls d'Àneu!!), cistelles que agrupen productes de diferents zones geogràfiques... i tantes altres iniciatives meravelloses i originals que han anat sorgint d'una necessitat: que els productes arribin les cases. Així de fàcil, sense passar pel temut "intermediari", un canvi de consciència que semblava tan difícil, s'ha instaurat d'una manera incontestable. Desitgem de tot cor que aquesta tendència es mantingui! 

I quina il·lusió fa que t'obrin la porta quan duus els teus formatges a algú. La possibilitat de veure'ns uns minuts, malgrat tot, i posar-nos al dia. La satisfacció de qui compra, de conèixer les persones que hi ha darrere un projecte, de conèixer el paisatge que -d'alguna manera- s'estan duent a la boca amb cada mossegada i de contribuir a la continuïtat d'una petita explotació ramadera que un dia va decidir apostar per una raça autòctona i en perill d'extinció!

Torre Blanca, Merlet, Tarraquet, Atzur i com no, el nostre mató, estan en bones mans amb tots vosaltres!

Moltes gràcies

LES NOVETATS FORMATGERES D'ENGUANY

Ja veieu que aquest any hem tingut el blog molt abandonat. Això és, en realitat, una bona notícia. Significa que hem estat moooooolt enfeinats!! Ara us explicarem perquè...
Enguany hem estat munyint una mica més de llet que l'any passat cosa que ens ha permès continuar jugant amb els paràmetres de l'elaboració de formatges per tal de poder-vos oferir productes nous. Retocant aquí i allà hem acabat trobant el punt a dos formatges que ja vam començar a buscar durant l'any passat.
El primer es diu Tarraquet.  Un formatge premsat d'uns 2-3 mesos de maduració. De crosta fosca i interior blanc, gust suau i aroma de bosc.

Tarraquets a Fira d'Arrós

A punt per menjar

Recent desemmotllat

Per altra banda hem consolidat el nostre Atzur. De crosta suau i interior amb Penicillium Rocheforti desenvolupant-se per donar el gust característic dels formatges blaus. Suau en boca, ben maridat amb un bon vi negre amb aromes afruitats.

La crosta de l'Atzur

Interior florit

I com sempre hem continuat amb l'elaboració de matons i formatges tous fets amb tot l'amor en aquest petit racó de món! La família de formatges ha augmentat i n'estem molt contents!!!

Part de la família de formagtes de Girola

Aquesta temporada ja no en farem més, estem assecant el ramat amb la vista posada ja a la muntanya. Però fins a mitjan d'estiu encara podreu trobar -si teniu sort- Atzurs i Tarraquets a la nostra formatgeria! Ja sabeu que tenim una temporada curta però intensa!
No badeu!!

EL CLUB BANYETES ENS VISITA!

Fa uns dies vam rebre una visita molt especial: el Banyetes, l'Eureka i el Plutó del Club Banyetes (Lleida TV) van decidir venir a conèixer les Valls d'Àneu. Entre les moltes activitats que van poder realitzar, no es van perdre l'oportunitat de venir a conèixer les nostres cabres pirenaiques i la nostra formatgeria. 

A la granja van conèixer com en són de juganers els cabrits i el Plutó fins i tot va batejar una cabrida amb el nom de Chavela. 

Els nostres petits van poder veure de prop com era un rodatge i fins i tot ajudar-hi! Quina responsabilitat!

A la formatgeria l'Eureka em va ajudar a fer els matons d'aquell dia. Veient com van gaudir del tast, crec que vam fer una bona feina!

Us deixem aquí l'enllaç per si voleu veure el programa sencer! Nosaltres hi apareixem a partir del minut 20, però val la pena veure'l tot. Una mirada diferent de les nostres valls, destinada al públic familiar!

http://lleidatv.alacarta.cat/club-banyetes/capitol/cap-281---temp-1819

No us el perdeu!

NOU CATÀLEG DE PRODUCTORS/ES I ARTESANS/ES DEL PARC NATURAL DE L'ALT PIRINEU

Dimarts passat vam assistir a la presentació del nou catàleg de productors/es i artesans/es de la zona del Parc Natural de l'Alt Pirineu. L'últim s'havia editat durant el 2015 i a més a més, s'hi ha integrat productors i artesans del Baix Pallars, que engloba zones de l'espai Xarxa Natura 2000 i EIN Alt Pirineu (gestionat també pel PNAP).

Imatge parcial de la portada en català

Aquí us deixo part de la descripció del catàleg realitzada pel mateix departament:

...el material presenta, per una cara, el cens dels productors i artesans del Parc, acompanyat d’un mapa de localització de cadascun d’ells. També indica quins d’aquests productors o artesans disposen d’algun distintiu de qualitat, i hi inclou explicacions sobre el valor afegit que aporten els productes amb aquests distintius al territori i al Parc Natural. A l’altra cara, hi figura el programa de visites als tallers, obradors i explotacions, on s’hi inclouen propostes  diverses com tastos, visites guiades (...). El catàleg s’ha editat en català, castellà i francès i inclou 75 productors i artesans i 32 experiències. (...) La producció artesanal i agroalimentària és un element clau del Parc Natural, donat que contribueix a la conservació dels espais naturals, preserva els coneixements tradicionals i els oficis locals, alhora que esdevé una activitat econòmica sostenible, gràcies a la qual aquest és un espai viu i dinàmic. En un moment en què el visitant cada vegada valora més la descoberta de l’entorn que visita i la manera de fer i de viure-hi, aquestes  visites poden donar un valor afegit a l’oferta turística actual, ja sigui com a activitats incloses en paquets turístics, com a oferta associada a allotjaments, o com a complement d’altres activitats d’oci. 
Aquesta és una acció realitzada amb el suport de la Generalitat de Catalunya, cofinançada pel Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER) i executada per l'empresa Raiels, iniciatives que arrelen. 

Nosaltres hem començat ofertant una activitat destinada -sobretot a famílies amb canalla petita- durant els dissabtes del mes de novembre a les 17:00. Es tracta de venir a la granja i poder conèixer i interactuar amb els cabrits que comptaran pocs dies de vida. 

Si hi esteu interessats cal que reserveu al 658326437. Us hi esperem!
Ah! I aquí hi trobareu l'enllaç al catàleg en català, castellà i francès:

http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/detalls/Noticia/03-10-2018_Presentacio-cataleg-productors

FIRA D'ARRÒS I BENVINGUTS A PAGÈS 2018, EL NOSTRE FINAL DE TEMPORADA

Fa aproximadament un mes vam començar a assecar el ramat. Els primers dies alternem la munyida un dia sí i un dia no. Quan les cabres han regulat aquest nou cicle, tornem a alternar i aleshores munyirm un de cada tres dies. D'aquesta manera -i ajudades per les incipients gestacions- les cabres deixen de fabricar llet i poc a poc, van assecant-se. Quedar-se sense llet comporta deixar de fabricar mató i formatge durant el mes de maig, però vam estirar la munyida uns dies per tal de poder arribar amb estoc a dues ocasions molt especials...

La Fira de l'Ovella Aranesa d'Arròs de Cardós

Moltes vegades havíem visitat, com uns turistes més aquesta fira. Algun any hi havíem participat també portant-hi cabres de mostra, però aquesta ha estat la primera vegada que hi hem anat com a firaires. De fet, era la nostra primera fira i superats els nervis inicials només en podem dir bones paraules!

Evidentment l'experiència és un grau, i amb tantes edicions d'aquesta fira l'organització (sobretot l'Anna) té un bon control de tots els ets i uts. Els estem molt agraïts! 

Per altra banda, el contacte directe amb tanta gent en tan poca estona dóna l'oportunitat de poder explicar el nostre projecte i donar a tastar els nostres formatges a gent que s'interessa pels productes locals i el comerç de proximitat. Un plaer. I, evidentment les vendes són importants per a omplir el calaix i buidar estocs... hehehe!!

Benvinguts a Pagès

I si ens va agradar poder apropar-nos a tanta gent de cop també ens fa sentir molt especials que tanta gent ens vingui a conèixer a València! Jugar a casa sempre és un gust.

Ha estat la nostra segona experiència al Benvinguts a Pagès. És bonic participar d'una acció conjunta a nivell català. Que des del Departament s'hi invertissin tants recursos (web, app, anuncis, materials diversos...) i la bona gestió de la tècnica de l'oficina de turisme del Pallars Sobirà (gràcies Pepa!) ja feien preveure que la jornada serà un èxit. I un cop arribat el cap de setmana, poder explicar in situ el nostre projecte, que adults i infants s'acostin als nostres animals i tastin els nostres productes ha estat una experiència deliciosa! Això sí... ja ens quedaven pocs formatges que hem acabat de vendre. Així que donem per acabada la temporada 2017-2018!

PER A FER VENIR GANA

RECEPTES AMB FORMATGE TORRE BLANCA

Ara que encarem la recta final de la nostra temporada, volem compartir amb vosaltres aquestes receptes ideades per la Cristina Simó... només de llegir-les fan venir salivera! Moltes gràcies, Cristina!!

Torre de Torre Blanca

Entrepà de Torre Blanca, golden i avellanes, amb oli extra verge de la Conca de Tremp
És important el format del pa : per anar bé ha de ser una flauta o una xapata, cruixent i amb no
gaire molla.
Primer posar oli al pa. Es recomana que sigui de la Conca de Tremp o en tot cas oli extra verge
d’oliva suau (evitar els més amargants). La sal és optativa, al gust.
Després poseu poma Golden ecològica sense pelar, ben neta, a llenques molt primes.
Al damunt poseu-hi el formatge que calgui per damunt de la poma.
A part haureu picat avellanes en un morter. No cal que n’hagueu fet farina! Que quedin
trossets petits que posareu per damunt del formatge.
I per acabar, una altra capa de poma.

Torrada de Torre Blanca amb albergínia escalivada i olives negres
Agafeu una llesca de pa de pagès. Quan més bo sigui el pa, millor serà el conjunt. Torreu-lo una
mica, que a penes agafi color. El suficient per a que estigui més consistent però no tant com
per a que es trenqui fàcilment i mani massa el gust de torrat.
A damunt hi poseu unes bones tires d’albergínia, escalivada i amanida amb oli i sal. A sobre hi
poseu formatge al gust, unes quantes olives negres (de les mortes) sense pinyol, una mica
d’orenga (o farigola, o sajolida, o ...) una mica de no res d’oli i ho poseu un moment al
gratinador del forn. Només lo just per a que el formatge i l’albergínia agafin una mica de
temperatura.
Podeu fer la mateixa recepta amb ceba, tomata, pebrot verd, pebrot vermell o carbassó (d’un
en un! o hi hauria massa barreja de gustos).

Per a llepar-se'n els dits!

Macedònia de fruita i formatge Torre Blanca
Es recomana que la fruita sigui ecològica i de proximitat i que el formatge Torre Blanca es trobi
en un estatge poc madur.
Talleu a daus petits una poma Golden amb pell, una pera de Lleida (també amb pell, si no us
desagrada) i ho poseu en un bol. Trieu grans de raïm moscatell de la mida dels daus de poma i
pera i els hi poseu també.
Talleu uns quants daus de formatge i els hi afegiu. Si us agrada el sèsam, torreu una mica unes
quantes llavors i ho barregeu tot plegat.
Es recomana servir amb una copeta de vi ranci.

Suggeriments:
Els formatges de Girola són un molt bon condiment. En podeu posar:
- A damunt la verdura calenta, junt amb l’oli.
- Una mica dins les carxofes al forn, 5 minuts abans de treure-les.
- A les pizzes
- Als rissotos
- A les truites de tonyina, de patata, de carxofa. O només de formatge!
- Com a formatge de qualsevol gratinat
- Un biquini de Torre Blanca amb pernil del país
- Amb codonyat

Quan més l’utilitzeu, més idees us vindran al cap!

Després de tot això, només ens queda que desitjar-vos BON PROFIT!!!

LA CABRA PIRENAICA: LA NOSTRA RAÇA AUTÒCTONA EN PERILL D'EXTINCIÓ

Ja fa uns anys que vam optar per introduir la raça Pirenaica -o Pirinenca- al nostre ramat. El primer escabot el vam anar a buscar al Pirineu Aragonès, perquè és allà on n'han quedat més ramats i on té la seu l'associació que en fomenta la conservació i reintroducció (ARACRAPI). Durant les últimes dècades el cens d'aquesta raça havia baixat de manera alarmant i així va ser que un grup de ramaders del Pirineu d'Osca va fundar l'associació. Tot i així l'any 2017 el cens total comptava amb 33 explotacions repartides entre Aragó, Navarra, Castella Lleó i Catalunya. Entre totes compten amb un total de 212 mascles censats i 2.263 femelles.

Abeurant-se

La raça Pirenaica que conservem a la banda sud dels Pirineus es caracteritza per la seva rusticitat i la seva morfologia completament adaptada al medi. Físicament són de color negre amb determinades parts de color blanc: la part baixa de les potes, la panxa, sota la cua, part de les orelles, les dues línies de la cara i una taca a la galta. El pèl acostuma a ser llarg i abundant. Els animals de tots dos sexes solen a tenir barballoles penjant del coll i acostumen a tenir cornes o banyes. En els mascles es dirigeixen cap a enrera i cap a fora i la majoria de femelles les tenen en forma d'arc cap enrera. Generalmetn els mascles tenen barba i les femelles poden tenir perilla.

Exemplar amb els principals trets morfològics 

Tot pasturant

Sempre s'ha considerat una raça mixta -apte per a la producció tant de carn com de llet-, però els ramats actuals conservats a l'Aragó n'explotaven només la seva aptitud càrnia. Des de fa poc, uns quants ramats que treballem amb cabres pirenaiques hem optat per desenvolupar també la seva aptitud làctia. En general, les cabres produeixen molt poca quantitat de llet, especialment si es comparen amb d'altres cabres de races més lleteres, com per exemple l'Alpina. Tot i així és una llet molt més rica en greix i proteïna, components de la llet que influeixen directament en la producció de formatge.

Perfectament adaptada al medi

Després d'uns quants anys treballant amb aquesta raça podem afirmar que n'estem molt contents. Per una banda respectem la cabra autòctona i per altra contribuïm a fomentar-ne la seva recuperació. A més a més, la qualitat del cabrit i de la llet -que transformem en mató i en diferents tipus de formatge- ens aporta una satisfacció addicional que esperem compartir amb tots vosaltres!

Mató de llet de cabra pirenaica

COM ELABOREM ELS FORMATGES?

Ja portem un mes i mig en marxa i el ritme no para, ans al contrari!
Al fer la temporada formatgera tan curta el ritme és frenètic, però la feina és fa a gust i sense defallir.
Pepe i Joan munyen gairebé sempre de sis a a vuit del matí, així quan els nens marxen a escola i jo arribo a la formatgeria tinc els litres de llet esperant-m'hi.

L'elaboració de formatges làctics o de pasta àcida (Merlet, Torre Blanca i Ardits) és pausada. Primerament cal escalfar la llet entre 32 i 34 graus, temperatura a la qual afegim els ferments per a que comencin a treballar durant un parell d'hores, sempre amb la llet en moviment. Passat aquest temps, afegim el quall i el remenem un parell de minuts. En el moment en que la llet es quedi quieta, el quall començarà a actuar. Com que per a fer la quallada làctica s'utilitza molt poc quall, el temps de quallada és molt llarg i la llet, mentre es transforma, anirà també acidificant-se.

Llet acidificant

Normalment, al cap d'unes vint hores (el pH mana), la quallada està a punt per a emmotllar. Fem servir els motllos rodons per a fer els Merlets, els allargats per a fer els Torre Blanca i al colador hi fem dessuerar els trossos més petits de pasta que després ens serviran per a fer els Ardits. Una mateixa pasta, tres formatges diferents.

Formatges emmotllats

Un cop emmotllats els formatges, s'hauran de tombar entre 4 i 5 vegades al llarg del dia. La primera tan aviat com la pasta ho admeti; les altres cada vegada més espaiades. L'endemà desemmotllarem i salarem els formatges al matí per una banda i a la tarda per l'altra. A partir d'aquí cada dia els farem un tomb i quan els comenci a sortir el fong blanc que els dóna el color característic ja podran entrar a càmara per acabar de madurar fins al punt que ens interessi. Normalment els formatges sortiran a la venda al cap d'uns 18-20 dies després d'emmotllar-los.

Recent salat

Penicilium candidum creixent

Merlets i Torres Blanca a punt per vendre!

En el cas dels ardits, l'enemà de salar la pasta la posem unes hores a la nevera, així ens és més fàcil elaborar les boletes que després macerarem amb oli i orenga o alfàbrega durant dos mesos.

Ardits abans de macerar

A grans trets aquests són els nostres secrets... però per si de cas... no ho digueu a ningú!

ENGEGUEM!!

Ha arribat el dia!
El nostre desembre ja és més blanc que mai. Entre la neu que va caure el dia u i la llet que hem començat a elaborar avui, hem començat a viure entre la sala de munyir i la formatgeria.

El primer dia de munyida és el més llarg de tots. Les cabres que ja havíem munyit altres anys s'han desacostumat a aquesta rutina després de tants mesos. Les segalles que entren per primer cop a la sala de munyir estan espantades i  trigaran uns quants dies a habituar-se als ritmes dels matins des d'ara i fins al maig.

A aquest desconcert inicial s'hi suma el fet d'anar fent cabra per cabra el Test de Califòrnia. És un test que ajuda a descobrir o certificar possibles mamitis que tinguin les cabres. En cas de descubrir una mamitis, munyim a part aquella llet per tal de no barrejar-la amb la que posteriorment anirà a formatgeria.

Tot plegat fa que aquest primer dia sigui mooolt llarg i els primers que vindran també ho seran.

Amb la llet a la lletera/tanc hem baixat a la formatgeria per a fer la primera tongada de matons d'enguany. La majoria dels que han sortit ja estan reservats, així que es pot dir que comencem la temporada amb bon peu!

El proper dia d'elaboració tocarà el torn a les làctiques que ja en tenim ganes! Si tot va bé, els primers Merlets i Torres Blanques estaran a punt per Nadal.

Estem a punt!

EXPERIÈNCIES MARSICANES ALS ABRUZZO ITALIANS

He tingut la sort de poder participar durant tres dies en unes jornades organitzades pel Projecte Piros Life i el Parc Natural de l'Alt Pirineu per tal de conèixer la realitat del Parco Nazionale d'Abruzzo, Lazio e Molise i la seva convivència amb l'Orso Bruno Marsicano, una espècie endèmica del Parc protegida des de fa gairebé cent anys. Cal dir des de bon principi que al Parc no només conviuen i protegeixen l'Ós, sinó també el Llop que de fet és el que els comporta major conflictivitat, així com la resta d'animals que hi viuen (isards, cabirols, senglars...).

A les jornades hi vam participar deu persones que representàvem diferents sectors: PNAP, Projecte Piros Life, Fundación Oso Pardo, ramaderies de dins i fora del PNAP (boví, equí, oví i cabrum) i també representació del sector turístic. Per cert, un viatge en molt bona companyia! 

Volta pel Vallone Lampazzo

Crec que el que ens hi vam trobar va satisfer les expectatives per a tots els sectors ja que en molt pocs dies -i gràcies als organitzadors del viatge Nico i Daniela-, vam poder parlar amb amb la representació institucional del Parc i amb diferents actors involucrats amb el tema de l'Ós: biòlogues, veterinari, responsable de prevenció de danys d'ungulats, així com amb ramaders o també amb el representant d'una empresa dedicada a l'ecoturisme des de fa més de vint anys. Fins i tot  vam intentar fer un avistament d'Ós amb un dels agents del Parc -amb un èxit parcial-.

Cal dir que enraonant amb tots aquests sectors se sorprenien una mica que des del Pirineu Català mostréssim tanta preocupació per l'Ós ja que allà atribueixen que el 75% dels danys a ramaderia són causats per llops i només el 25% per óssos.

Panells informatius

Excrement d'Orso Bruno Marsicano

 Una cosa que ens van deixar molt clara els dos ramaders que vam anar a visitar -el Gregorio (40 vaques, 800 ovelles, 150 cabres, formatgeria i agroturisme) i l'Alessandro (ovelles, vaques i alguna equa) és que ells hi han conviscut sempre amb els grans predadors i la manera de gestionar els ramats sempre els té en compte. El Gregorio, per exemple, explicava que el seu avi ja li deia que si d'un any per l'altre el normal és guardar-se un 20% del ramat per a reposició, ell n'hauria  de deixar un 5% més comptant amb els predadors. Tot i així fa més de quatre anys que no té un atac. Per cert, que té en plantilla més de 30 gossos de protecció     -Maremano abruzzesse-, però cap gos d'atura.

Conversant amb el Gregorio

Tastet dels seus productes

L'Alessandro explica tranquil que fa un maneig sensat del ramat i que no acostuma a tenir problemes. Les ovelles es tanquen cada nit en un recinte electrificat cedit pel Parc (de dia van soles amb els gossos de protecció). Pel que fa a vaques i eqües és bàsic que al moment que han de parir i mentre la cria és massa petita es quedin també a prop de la granja en un recinte electrificat. Amb aquestes premisses redueixes potencialment el nombre d'atacs a vidells i pollins i ovelles.

Amb les ovelles de l'Alessandro

Maremmano Abruzzese

 Un tema del que també vam poder parlar amb profunditat amb els diferents sectors era el de les indemnitzacions. Quan un ramader té una baixa per atac, truca a la seu del Parc que per mitjà d'una patrulla d'agents rurals certifica l'atac i l'espècie. Amb aquest certificat el veterinari inicia els tràmits de pagament que es resolen en una mitjana de 50 dies. No entrarem en xifres, però tots els sectors (ramader, directiva, veterinari...) afirmen estar contents amb aquestes indemnitzacions, si bé deixen clar que l'objectiu segueix essent la prevenció.   

La visió turística també mereix un punt i a part. El poble que acull la seu del Parc, Pescasseroli, és un clar exemple d'explotació favorable de la presència de l'Ós Bru. Sense anar més lluny, botigues, bars, entrepans, pastissets, pizzes, amanides, formatges, licors... llueixen el nom "de l'Orso" com a part de la seva promoció turística conscients que la major part de turisme que reben arriba atiada pel reclam de l'Ós Bru.

Amb la representacó institucional i la Daniela

Diferents productes de promoció amb el motiu de l'Ós

També es van fer paleses diferències de gestió i problemàtiques (aquí i allà). En el cas italià tenen una gran quantitat de personal (una norantena de treballadors/es en plantilla que compta amb 45 guardes del parc) més una trentena d'agents rurals que depenen del ministeri. Això permet la rotació de patrulles que, entre d'altres coses, s'organitzen per tenir més controlats els óssos confidents (els que s'apropen massa a les poblacions) que són cinc i que van amb un collar transmissor. Aquí en canvi hi ha manca de personal especialitzat i no coneixem possibles plans de gestió de creixement de l'espècie. Com a contrapartida, la nostra Administració afavoreix l'agrupament de ramats amb pastor/a i cedeix gossos de protecció a les ramaderies que ho sol·liciten.

Sempre és interessant conèixer experiències similars, però en un tema que aquí és tan conflictiu encara més. Llàstima que no hagi pogut venir més gent implicada -especialment del sector ramader- ja que entendre de primera mà que en una zona similar el conflicte amb l'ós és mínim i a més a més l'animal és vist com un potencial i una font d'ingressos deixa, si més no, la porta oberta per començar a canviar la nostra manera de mirar les coses. 

Embotits elaborats a base de porc i vaca o porc i ovella

Selecció d'imatges de la formatgeria del Gregorio