EXPERIÈNCIES MARSICANES ALS ABRUZZO ITALIANS

He tingut la sort de poder participar durant tres dies en unes jornades organitzades pel Projecte Piros Life i el Parc Natural de l'Alt Pirineu per tal de conèixer la realitat del Parco Nazionale d'Abruzzo, Lazio e Molise i la seva convivència amb l'Orso Bruno Marsicano, una espècie endèmica del Parc protegida des de fa gairebé cent anys. Cal dir des de bon principi que al Parc no només conviuen i protegeixen l'Ós, sinó també el Llop que de fet és el que els comporta major conflictivitat, així com la resta d'animals que hi viuen (isards, cabirols, senglars...).

A les jornades hi vam participar deu persones que representàvem diferents sectors: PNAP, Projecte Piros Life, Fundación Oso Pardo, ramaderies de dins i fora del PNAP (boví, equí, oví i cabrum) i també representació del sector turístic. Per cert, un viatge en molt bona companyia! 

Volta pel Vallone Lampazzo

Crec que el que ens hi vam trobar va satisfer les expectatives per a tots els sectors ja que en molt pocs dies -i gràcies als organitzadors del viatge Nico i Daniela-, vam poder parlar amb amb la representació institucional del Parc i amb diferents actors involucrats amb el tema de l'Ós: biòlogues, veterinari, responsable de prevenció de danys d'ungulats, així com amb ramaders o també amb el representant d'una empresa dedicada a l'ecoturisme des de fa més de vint anys. Fins i tot  vam intentar fer un avistament d'Ós amb un dels agents del Parc -amb un èxit parcial-.

Cal dir que enraonant amb tots aquests sectors se sorprenien una mica que des del Pirineu Català mostréssim tanta preocupació per l'Ós ja que allà atribueixen que el 75% dels danys a ramaderia són causats per llops i només el 25% per óssos.

Panells informatius

Excrement d'Orso Bruno Marsicano

 Una cosa que ens van deixar molt clara els dos ramaders que vam anar a visitar -el Gregorio (40 vaques, 800 ovelles, 150 cabres, formatgeria i agroturisme) i l'Alessandro (ovelles, vaques i alguna equa) és que ells hi han conviscut sempre amb els grans predadors i la manera de gestionar els ramats sempre els té en compte. El Gregorio, per exemple, explicava que el seu avi ja li deia que si d'un any per l'altre el normal és guardar-se un 20% del ramat per a reposició, ell n'hauria  de deixar un 5% més comptant amb els predadors. Tot i així fa més de quatre anys que no té un atac. Per cert, que té en plantilla més de 30 gossos de protecció     -Maremano abruzzesse-, però cap gos d'atura.

Conversant amb el Gregorio

Tastet dels seus productes

L'Alessandro explica tranquil que fa un maneig sensat del ramat i que no acostuma a tenir problemes. Les ovelles es tanquen cada nit en un recinte electrificat cedit pel Parc (de dia van soles amb els gossos de protecció). Pel que fa a vaques i eqües és bàsic que al moment que han de parir i mentre la cria és massa petita es quedin també a prop de la granja en un recinte electrificat. Amb aquestes premisses redueixes potencialment el nombre d'atacs a vidells i pollins i ovelles.

Amb les ovelles de l'Alessandro

Maremmano Abruzzese

 Un tema del que també vam poder parlar amb profunditat amb els diferents sectors era el de les indemnitzacions. Quan un ramader té una baixa per atac, truca a la seu del Parc que per mitjà d'una patrulla d'agents rurals certifica l'atac i l'espècie. Amb aquest certificat el veterinari inicia els tràmits de pagament que es resolen en una mitjana de 50 dies. No entrarem en xifres, però tots els sectors (ramader, directiva, veterinari...) afirmen estar contents amb aquestes indemnitzacions, si bé deixen clar que l'objectiu segueix essent la prevenció.   

La visió turística també mereix un punt i a part. El poble que acull la seu del Parc, Pescasseroli, és un clar exemple d'explotació favorable de la presència de l'Ós Bru. Sense anar més lluny, botigues, bars, entrepans, pastissets, pizzes, amanides, formatges, licors... llueixen el nom "de l'Orso" com a part de la seva promoció turística conscients que la major part de turisme que reben arriba atiada pel reclam de l'Ós Bru.

Amb la representacó institucional i la Daniela

Diferents productes de promoció amb el motiu de l'Ós

També es van fer paleses diferències de gestió i problemàtiques (aquí i allà). En el cas italià tenen una gran quantitat de personal (una norantena de treballadors/es en plantilla que compta amb 45 guardes del parc) més una trentena d'agents rurals que depenen del ministeri. Això permet la rotació de patrulles que, entre d'altres coses, s'organitzen per tenir més controlats els óssos confidents (els que s'apropen massa a les poblacions) que són cinc i que van amb un collar transmissor. Aquí en canvi hi ha manca de personal especialitzat i no coneixem possibles plans de gestió de creixement de l'espècie. Com a contrapartida, la nostra Administració afavoreix l'agrupament de ramats amb pastor/a i cedeix gossos de protecció a les ramaderies que ho sol·liciten.

Sempre és interessant conèixer experiències similars, però en un tema que aquí és tan conflictiu encara més. Llàstima que no hagi pogut venir més gent implicada -especialment del sector ramader- ja que entendre de primera mà que en una zona similar el conflicte amb l'ós és mínim i a més a més l'animal és vist com un potencial i una font d'ingressos deixa, si més no, la porta oberta per començar a canviar la nostra manera de mirar les coses. 

Embotits elaborats a base de porc i vaca o porc i ovella

Selecció d'imatges de la formatgeria del Gregorio