dilluns, 24 d’octubre del 2016

QUÈ PASSA QUAN LA MARE NO ESTIMA LA SEVA CRIA?

Com us dèiem en un altre post, de vegades, les cabres que són mares per primer cop no estimen a la cria. D'alguna manera és com que allò no va amb elles i després de parir continuen amb el ramat abandonant la cria sense haver-la ensumat ni llepat.
Això em va passar la setmana passada, pasturant amb el ramat. Una segalleta va començar a tenir mals i quan me'n vaig adonar hi havia un cabridet sol a terra.
En un cas així s'ha de vigilar que el cabrit pugui respirar, tot i que la mare no li hagi llepat els líquids que se li enganxen a la cara i al cos i després netejar-lo per tal d'assecar-lo i que no agafi fred.


El cabridet recent nascut
Per sort aquell dia portava un bolso que ens serveix per a transportar cabrits, així que el vaig agafar i un cop sec, el vaig posar a la bossa, ben calentó, i me'l vaig penjar per tal de seguir a la resta del ramat.
De vegades, la mare sent belar el cabrit i pot buscar-lo, però en aquest cas, la mare no se'ns va ni acostar, tot i els farts de bramar que es va fer el cabridet...
Quan el ramat em permetia estar una estona parada, deixava el bolso a terra i el cabrit aconseguia sortir-ne tot sol. En poca estona ja es posava dret i com que l'única que l'havia "llepat" i netejat era jo, al sortir de la bossa em buscava i se'm posava a sobre per buscar escalfor, així que durant unes hores, vaig ser la seva única mare.


Però la feina més dura va quedar per Joan. Un cop arribats a la granja vam posar mare i filla dins una paridera (un tancat no gaire gran per tal de fomentar el contacte entre mare i fill). Allà els vaig deixar i allà va començar la feina de Joan de fer popar el cabridet tot i que la mare no el vulgués.

Han passat quatre dies i la mare segueix sense estimar massa el seu fill, però almenys el "tolera" i el deixa popar. Com a contrapartida, al cabrit li agrada moltíssim el contacte amb les persones.

A veure si durant aquesta setmana la seva relació millora!

dijous, 20 d’octubre del 2016

ESTRENEM CANAL DE YOUTUBE


Estem tenint la sort de poder viure molts parts en directe. Alguns d'ells fins i tot els hem pogut gravar amb el mòbil. És per això que hem decidit compartir-los i hem creat un canal de youtube (Girola SCP) i hi hem penjat dos vídieos diferents que aquí compartim també amb vosaltres.



Vila va tenir el segon cabrit de natges. Habitualment, els cabrits treuen primer les potes del davant, com podeu veure en el segon vídeo, amb Pineta.




Esperem que us agradin!

diumenge, 16 d’octubre del 2016

LA POBLACIÓ AUGMENTA A BON RITME

Avui, una setmana després del primer part, ja tenim a la granja una quarentena de cabrits!
L'embaràs de les cabres dura cinc mesos aproximadament. Vam donar els mascles l'onze de maig, així que la natura ha fet el seu curs i aquestes setmanes, si tot va bé, en veurem arribar encara molts més!

Vila tot just havent donat a llum dos mascles
Durant els primers dies és normal haver d'ajudar alguns cabrits a popar de les seves mares, fins que agafen pràctica. També ens trobem amb cabres bessoneres que no fan prou llet per a les dues cries i cal ajudar als petits amb llet d'altres mares que van més sobrades.

Amb el biberó
A diferència d'altres explotacions, sovint molt més grans i que prioritzen l'obtenció de llet, nosaltres no apartem els cabrits de les mares al néixer. Ens interessa produir un cabrit de qualitat i ens agrada que siguin les mares les que alleten als cabrits i no màquines nodrisses artificials de llet en pols. Això comporta molta més feina que -evidentment- no es pot mecanitzar.

Les cabres surten cada dia -si el temps ho permet- a pasturar durant quatre o cinc hores. És curiós constatar com quantes més cabres mares hi hagi, més pressa tindran a l'hora de tornar cap a casa. El bestiar baciu en canvi, no en té tanta, de pressa!
Quan les mares arriben de pasturar tota la tarda es produeix el retrobament mares-fills i encara que sembli mentida, sovint cal ajudar alguns cabrits a trobar les seves mares i assegurar-se que mengin correctament.

Cabres de tornada cap a la granja

diumenge, 9 d’octubre del 2016

JA HAN NASCUT LES PRIMERES CABRIDES

S'han avançat ben bé una setmana a la data que teníem prevista, però ja hem tingut el primer part. Ha estat una de les cabres més velles que tenim, la Negra de Peluda i ha portat dues femelles precioses amb els trets característics de la raça Pirenaica, tot i que la mare, no ho és.
Esperem que sigui un bon presagi i que aquest any puguem criar moltes femelles, ja que l'any passat va ser any de mascles.



Aquestes dues primeres cabrides van néixer mentre el ramat pasturava amb Joan. Un clàssic... Intentem veure quines cabres semblen més avançades per tal de deixar-les a la granja on -si es dóna el cas- pariran més tranquil·les. Però això no sempre funciona i moltes vegades ens trobem amb cabres que cabriden a fora.






Si les coses van com han d'anar, la cabra pareix sola sense necessitat d'ajuda. Si ja té experiència, segurament de seguida lleparà la cria o cries, senyal que se l'estima i que la reconeix. De vegades en cabres primípares cal fomentar la relació mare-cria, ja que si no pot arribar a passar que la mare abandoni la cria per seguir amb el ramat. El més habitual, però és que instintivament una mare es quedi amb la seva cria o cries tot i que el ramat s'allunyi.



Si tot va bé, durant les properes setmanes tindrem la sort de veure com van arribant els cabrits i les cabrides d'aquest any i mica en mica la granja s'anirà omplint de vida i de petites criatures corrent i saltant d'una banda cap a l'altra.

S'apropen dies preciosos plens de caos i desconcert!

VA ARRIBAR EL GRAN DIA

Finalment...
Després de tres mesos a la muntanya -de colònies, com a vegades diem- ahir va ser el dia en què les nostres cabres van tornar cap a casa. Durant l'estiu, hem pujat un cop per setmana a veure-les, donar sal o curar-les si es dóna el cas. Normalment la pujada a muntanya es comparteix amb Andreu que puja a veure les seves ovelles, així que entre tots, es controla tot el bestiar petit de València. La resta d'explotacions del nostre poble són de vaca Bruna.
Joan, Pepe i Andreu, els pastors de València d'Àneu
Ahir però, un cop trobades les cabres es va iniciar el camí cap a casa. A partir d' avui tornarem a fer de pastors a diari, després de la treva estiuenca. 

A les 09 del matí Pepe ja va trobar el ramat i va començar el descens. No va ser un dia gens calurós, així que va ser més fàcil conduir el ramat. Mica en mica van passar collades i estanys. Va arribar  Joan acompanyat de Guillaume i van continuar fins a arribar al Port de la Bonaigua.  





Diferents moments de la baixada

Allà vam fer una estona de repòs general, d'omplir el pap i de gaudir del moment. Va ser també quan s'hi va afegeir la resta de la família i amics que faltaven. Alguns ja venen des de ben petits, com Cala, Artau, el Bru i la Gaia. Per d'altres ahir va ser la primera vegada que van poder acompanyar el ramat fins a València. 





Després de baixar el Port arriba el tros més perillós, ja que cal fer molta estona a la carretera i no s'hi val a badar. 




Però també és un tros amb moments de pausa, on el bestiar aprofita a menjar tranquil quan podem sortir de la carretera i seguir per trossets més boscosos o passar per vora el riu. 


A mitja tarda finalment van arribar a la granja,  així que ja podem dir oficialment que comencem temporada! 

Benvingudes a casa!!!