QUÈ SÓN ELS ARDITS?

Fa moltíssims anys, molt abans dels euros, les pessetes, els rals, la rubia i la perra gorda van existir a Catalunya unes monedes anomenades ardits. Els ardits no tenien gaire valor, però eren molt utilitzats, especialment durant els segles XVII i XVIII.

Al castell de València s'hi han trobat ardits encunyats per l'arxiduc Carles

Els noms dels nostres formatges tenen noms més o menys relacionats amb el castell de València d'Àneu i buscant quin nom podíem posar a les boletes que macerem amb oli i herbes aromàtiques, el Josep Tugues de l'Ecomuseu ens va donar la idea de posar el nom d'alguna de les diferents monedes que s'han trobat durant els treballs arqueològics que s'hi han dut a terme.
Quan vam llegir -d'entre els diferents noms de monedes antigues- el nom d'ardits, ho vam tenir clar! Ens va agradar molt com sonava i paral·lelament la paraula ardit segons el diccionari de llengua catalana és "Que és audaç i atrevit". Ja no ens va fer falta buscar més.

Ara bé, sabeu com comencem a fer els nostres ardits?

Una pila d'ardits moments abans d'omplir els pots

Amb la mateixa pasta amb que fem el nostre formatge tou, quan ja ha dessuerat prou, però abans que hi comencin a créixer els fongs que afegim a la llet, premsem la pasta i en fem boles petites. Quan en tenim una bona pila, omplim els pots amb una mica d'oli i herbes aromàtiques (en fem amb orenga i amb alfàbrega), hi afegim amb compte les boles i acabem d'omplir el pot amb oli fins que es cobreixin totes les boles. Després d'això, els pots d'ardits hauran de reposar dos mesos a les fosques per tal d'impregnar-se bé del gust de les herbes i passat aquest temps... nyam!

Els ardits ja preparats. Etiqueta dissenyada per Marta Bruna

QUÈ PASSA QUAN TOT ESTÀ BLANC?

Doncs que les cabres no poden sortir.
A més del fred, que tira enrera a qualsevol, ara mateix el nostre paisatge és blanc. La nevada de diumenge ho va deixar tot cobert de neu i per molt rústica que sigui la cabra pirenaica, s'ha guanyat unes vacances!
Cal pensar també que la temperatura de comfort de les cabres és entre 10 i 25ºC i avui mateix, la temperatura màxima a València ha fregat un grau positiu. Així doncs, el millor lloc on poden estar és, sens dubte, a dins de la granja que ja tenen aclimatada amb l'escalfor que elles mateixes desprenen.

L'accés a la granja s'ha complicat bastant i els tres munyidors matiners Pepe, Joan i l'Ovidi, han tingut força feina per a poder transportar la llet fins a la formatgeria.  Aquest any ha tocat palejar de valent!

Això sí, a la que pugi una mica la temperatura i fongui una mica la neu, les nostres cabres tornaran a sortir a pasturar. Encara que sigui un parell d'hores i que a nivell d'alimentació no els cundeixi gaire, elles no estan acostumades a estar tants dies tancades i necessiten -com tothom- esbargir-se una mica... encara que només sigui per salut mental!!

COMENCEM L'ANY A BON RITME

L'última entrada va ser abans de començar festes. Tal i com us havíem avançat, els dies previs a Nadal i fins a Cap d'Any van ser de bojos. Se'ns va ajuntar l'època forta del cabrit amb els primers dies de munyida i elaboració de formatges i matons.
Amb l'any nou comencem una nova rutina, dura i engrescadora. Encara estem aprenent a organitzar-nos, sobretot amb els tempos del formatge que són els més delicats. Com a mínim les cabres estan més acostumades a que les munyim que no pas l'any passat i les rutines a la granja ja estan establertes.
Tenim una nova incorporació a l'equip, l'Ovidi, que ve a fer les pràctiques de l'escola de pastor. Estarà dos mesos amb nosaltres compartint les tasques típiques del nostre maneig: munyir, donar menjar, elaborar i afinar formatges, anar a pasturar amb les cabres...

Ara ja fa uns dies que hem començat a vendre matons (també es poden tastar al Burgerplatz d'Espot i al Restaurant el Gerber d'Esterri d'Àneu) i molt aviat arribaran els primers formatges, que estan madurant a la cambra de maduració.

Quines ganes de tastar-los!