QUÈ PASSA QUAN LA MARE NO ESTIMA LA SEVA CRIA?

Com us dèiem en un altre post, de vegades, les cabres que són mares per primer cop no estimen a la cria. D'alguna manera és com que allò no va amb elles i després de parir continuen amb el ramat abandonant la cria sense haver-la ensumat ni llepat.
Això em va passar la setmana passada, pasturant amb el ramat. Una segalleta va començar a tenir mals i quan me'n vaig adonar hi havia un cabridet sol a terra.
En un cas així s'ha de vigilar que el cabrit pugui respirar, tot i que la mare no li hagi llepat els líquids que se li enganxen a la cara i al cos i després netejar-lo per tal d'assecar-lo i que no agafi fred.

El cabridet recent nascut

Per sort aquell dia portava un bolso que ens serveix per a transportar cabrits, així que el vaig agafar i un cop sec, el vaig posar a la bossa, ben calentó, i me'l vaig penjar per tal de seguir a la resta del ramat.
De vegades, la mare sent belar el cabrit i pot buscar-lo, però en aquest cas, la mare no se'ns va ni acostar, tot i els farts de bramar que es va fer el cabridet...
Quan el ramat em permetia estar una estona parada, deixava el bolso a terra i el cabrit aconseguia sortir-ne tot sol. En poca estona ja es posava dret i com que l'única que l'havia "llepat" i netejat era jo, al sortir de la bossa em buscava i se'm posava a sobre per buscar escalfor, així que durant unes hores, vaig ser la seva única mare.

Però la feina més dura va quedar per Joan. Un cop arribats a la granja vam posar mare i filla dins una paridera (un tancat no gaire gran per tal de fomentar el contacte entre mare i fill). Allà els vaig deixar i allà va començar la feina de Joan de fer popar el cabridet tot i que la mare no el vulgués.

Han passat quatre dies i la mare segueix sense estimar massa el seu fill, però almenys el "tolera" i el deixa popar. Com a contrapartida, al cabrit li agrada moltíssim el contacte amb les persones.

A veure si durant aquesta setmana la seva relació millora!