S'han avançat ben bé una setmana a la data que teníem prevista, però ja hem tingut el primer part. Ha estat una de les cabres més velles que tenim, la Negra de Peluda i ha portat dues femelles precioses amb els trets característics de la raça Pirenaica, tot i que la mare, no ho és.
Esperem que sigui un bon presagi i que aquest any puguem criar moltes femelles, ja que l'any passat va ser any de mascles.
Aquestes dues primeres cabrides van néixer mentre el ramat pasturava amb Joan. Un clàssic... Intentem veure quines cabres semblen més avançades per tal de deixar-les a la granja on -si es dóna el cas- pariran més tranquil·les. Però això no sempre funciona i moltes vegades ens trobem amb cabres que cabriden a fora.
Si les coses van com han d'anar, la cabra pareix sola sense necessitat d'ajuda. Si ja té experiència, segurament de seguida lleparà la cria o cries, senyal que se l'estima i que la reconeix. De vegades en cabres primípares cal fomentar la relació mare-cria, ja que si no pot arribar a passar que la mare abandoni la cria per seguir amb el ramat. El més habitual, però és que instintivament una mare es quedi amb la seva cria o cries tot i que el ramat s'allunyi.
Si tot va bé, durant les properes setmanes tindrem la sort de veure com van arribant els cabrits i les cabrides d'aquest any i mica en mica la granja s'anirà omplint de vida i de petites criatures corrent i saltant d'una banda cap a l'altra.
S'apropen dies preciosos plens de caos i desconcert!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada