dilluns, 24 d’octubre del 2016

QUÈ PASSA QUAN LA MARE NO ESTIMA LA SEVA CRIA?

Com us dèiem en un altre post, de vegades, les cabres que són mares per primer cop no estimen a la cria. D'alguna manera és com que allò no va amb elles i després de parir continuen amb el ramat abandonant la cria sense haver-la ensumat ni llepat.
Això em va passar la setmana passada, pasturant amb el ramat. Una segalleta va començar a tenir mals i quan me'n vaig adonar hi havia un cabridet sol a terra.
En un cas així s'ha de vigilar que el cabrit pugui respirar, tot i que la mare no li hagi llepat els líquids que se li enganxen a la cara i al cos i després netejar-lo per tal d'assecar-lo i que no agafi fred.


El cabridet recent nascut
Per sort aquell dia portava un bolso que ens serveix per a transportar cabrits, així que el vaig agafar i un cop sec, el vaig posar a la bossa, ben calentó, i me'l vaig penjar per tal de seguir a la resta del ramat.
De vegades, la mare sent belar el cabrit i pot buscar-lo, però en aquest cas, la mare no se'ns va ni acostar, tot i els farts de bramar que es va fer el cabridet...
Quan el ramat em permetia estar una estona parada, deixava el bolso a terra i el cabrit aconseguia sortir-ne tot sol. En poca estona ja es posava dret i com que l'única que l'havia "llepat" i netejat era jo, al sortir de la bossa em buscava i se'm posava a sobre per buscar escalfor, així que durant unes hores, vaig ser la seva única mare.


Però la feina més dura va quedar per Joan. Un cop arribats a la granja vam posar mare i filla dins una paridera (un tancat no gaire gran per tal de fomentar el contacte entre mare i fill). Allà els vaig deixar i allà va començar la feina de Joan de fer popar el cabridet tot i que la mare no el vulgués.

Han passat quatre dies i la mare segueix sense estimar massa el seu fill, però almenys el "tolera" i el deixa popar. Com a contrapartida, al cabrit li agrada moltíssim el contacte amb les persones.

A veure si durant aquesta setmana la seva relació millora!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada