dijous, 30 d’abril de 2020

EN TEMPS DE COVID-19

De sobte tot ha canviat.
Les nostres maneres de relacionar-nos, les nostres prioritats i sobretot, la nostra manera de comprar i consumir els productes més bàsics. 
Potser perquè la majoria de persones tenen més temps per fixar-se en què compren. Potser perquè  hem après -de cop- que les coses més importants són les més bàsiques. Potser perquè ara que no anem al bar, ni al cine, ni de compres, ni a fer el cafè, dinar, berenar o sopar a fora, hem reduït molt la despesa mensual. I si tenim la sort que la feina ens ha aguantat, podem escollir, no, perdó ESCOLLIR, així amb majúscules, què volem menjar.

Les productores agroalimentàries petites i que ja acostumàvem a vendre, en la nostra majoria, directament a les persones consumidores finals hem notat un increment considerable de la nostra demanda. És cert que també ens hem hagut de re-inventar una miqueta i tirar més de publicitat auto-editada de pressa i corrents i sobretot, d'hores de repartiments de comandes. Creiu-nos que quadrar la logística està essent tot un repte. Però en general, hem tingut una resposta aclaparadora i estem profundament impactats per tot el que això pot significar.





La publi que enviem setmanalment! Es nota l'auto-edició, eh?

Increments en les cistelles de verdura, comandes a l'engròs de peix (a les Valls d'Àneu!!), cistelles que agrupen productes de diferents zones geogràfiques... i tantes altres iniciatives meravelloses i originals que han anat sorgint d'una necessitat: que els productes arribin les cases. Així de fàcil, sense passar pel temut "intermediari", un canvi de consciència que semblava tan difícil, s'ha instaurat d'una manera incontestable. Desitgem de tot cor que aquesta tendència es mantingui! 

I quina il·lusió fa que t'obrin la porta quan duus els teus formatges a algú. La possibilitat de veure'ns uns minuts, malgrat tot, i posar-nos al dia. La satisfacció de qui compra, de conèixer les persones que hi ha darrere un projecte, de conèixer el paisatge que -d'alguna manera- s'estan duent a la boca amb cada mossegada i de contribuir a la continuïtat d'una petita explotació ramadera que un dia va decidir apostar per una raça autòctona i en perill d'extinció!

Torre Blanca, Merlet, Tarraquet, Atzur i com no, el nostre mató, estan en bones mans amb tots vosaltres!

Moltes gràcies