dimarts, 12 de juny de 2018

FIRA D'ARRÒS I BENVINGUTS A PAGÈS 2018, EL NOSTRE FINAL DE TEMPORADA

Fa aproximadament un mes vam començar a assecar el ramat. Els primers dies alternem la munyida un dia sí i un dia no. Quan les cabres han regulat aquest nou cicle, tornem a alternar i aleshores munyirm un de cada tres dies. D'aquesta manera -i ajudades per les incipients gestacions- les cabres deixen de fabricar llet i poc a poc, van assecant-se. Quedar-se sense llet comporta deixar de fabricar mató i formatge durant el mes de maig, però vam estirar la munyida uns dies per tal de poder arribar amb estoc a dues ocasions molt especials...



La Fira de l'Ovella Aranesa d'Arròs de Cardós

Moltes vegades havíem visitat, com uns turistes més aquesta fira. Algun any hi havíem participat també portant-hi cabres de mostra, però aquesta ha estat la primera vegada que hi hem anat com a firaires. De fet, era la nostra primera fira i superats els nervis inicials només en podem dir bones paraules!
Evidentment l'experiència és un grau, i amb tantes edicions d'aquesta fira l'organització (sobretot l'Anna) té un bon control de tots els ets i uts. Els estem molt agraïts! 
Per altra banda, el contacte directe amb tanta gent en tan poca estona dóna l'oportunitat de poder explicar el nostre projecte i donar a tastar els nostres formatges a gent que s'interessa pels productes locals i el comerç de proximitat. Un plaer. I, evidentment les vendes són importants per a omplir el calaix i buidar estocs... hehehe!!





Benvinguts a Pagès
I si ens va agradar poder apropar-nos a tanta gent de cop també ens fa sentir molt especials que tanta gent ens vingui a conèixer a València! Jugar a casa sempre és un gust.
Ha estat la nostra segona experiència al Benvinguts a Pagès. És bonic participar d'una acció conjunta a nivell català. Que des del Departament s'hi invertissin tants recursos (web, app, anuncis, materials diversos...) i la bona gestió de la tècnica de l'oficina de turisme del Pallars Sobirà (gràcies Pepa!) ja feien preveure que la jornada serà un èxit. I un cop arribat el cap de setmana, poder explicar in situ el nostre projecte, que adults i infants s'acostin als nostres animals i tastin els nostres productes ha estat una experiència deliciosa! Això sí... ja ens quedaven pocs formatges que hem acabat de vendre. Així que donem per acabada la temporada 2017-2018!




dimarts, 15 de maig de 2018

PER A FER VENIR GANA

RECEPTES AMB FORMATGE TORRE BLANCA

Ara que encarem la recta final de la nostra temporada, volem compartir amb vosaltres aquestes receptes ideades per la Cristina Simó... només de llegir-les fan venir salivera! Moltes gràcies, Cristina!!


Torre de Torre Blanca

Entrepà de Torre Blanca, golden i avellanes, amb oli extra verge de la Conca de Tremp
És important el format del pa : per anar bé ha de ser una flauta o una xapata, cruixent i amb no
gaire molla.
Primer posar oli al pa. Es recomana que sigui de la Conca de Tremp o en tot cas oli extra verge
d’oliva suau (evitar els més amargants). La sal és optativa, al gust.
Després poseu poma Golden ecològica sense pelar, ben neta, a llenques molt primes.
Al damunt poseu-hi el formatge que calgui per damunt de la poma.
A part haureu picat avellanes en un morter. No cal que n’hagueu fet farina! Que quedin
trossets petits que posareu per damunt del formatge.
I per acabar, una altra capa de poma.

Torrada de Torre Blanca amb albergínia escalivada i olives negres
Agafeu una llesca de pa de pagès. Quan més bo sigui el pa, millor serà el conjunt. Torreu-lo una
mica, que a penes agafi color. El suficient per a que estigui més consistent però no tant com
per a que es trenqui fàcilment i mani massa el gust de torrat.
A damunt hi poseu unes bones tires d’albergínia, escalivada i amanida amb oli i sal. A sobre hi
poseu formatge al gust, unes quantes olives negres (de les mortes) sense pinyol, una mica
d’orenga (o farigola, o sajolida, o ...) una mica de no res d’oli i ho poseu un moment al
gratinador del forn. Només lo just per a que el formatge i l’albergínia agafin una mica de
temperatura.
Podeu fer la mateixa recepta amb ceba, tomata, pebrot verd, pebrot vermell o carbassó (d’un
en un! o hi hauria massa barreja de gustos).

Per a llepar-se'n els dits!

Macedònia de fruita i formatge Torre Blanca
Es recomana que la fruita sigui ecològica i de proximitat i que el formatge Torre Blanca es trobi
en un estatge poc madur.
Talleu a daus petits una poma Golden amb pell, una pera de Lleida (també amb pell, si no us
desagrada) i ho poseu en un bol. Trieu grans de raïm moscatell de la mida dels daus de poma i
pera i els hi poseu també.
Talleu uns quants daus de formatge i els hi afegiu. Si us agrada el sèsam, torreu una mica unes
quantes llavors i ho barregeu tot plegat.
Es recomana servir amb una copeta de vi ranci.

Suggeriments:
Els formatges de Girola són un molt bon condiment. En podeu posar:
- A damunt la verdura calenta, junt amb l’oli.
- Una mica dins les carxofes al forn, 5 minuts abans de treure-les.
- A les pizzes
- Als rissotos
- A les truites de tonyina, de patata, de carxofa. O només de formatge!
- Com a formatge de qualsevol gratinat
- Un biquini de Torre Blanca amb pernil del país
- Amb codonyat

Quan més l’utilitzeu, més idees us vindran al cap!

Després de tot això, només ens queda que desitjar-vos BON PROFIT!!!

dissabte, 17 de febrer de 2018

LA CABRA PIRENAICA: LA NOSTRA RAÇA AUTÒCTONA EN PERILL D'EXTINCIÓ

Ja fa uns anys que vam optar per introduir la raça Pirenaica -o Pirinenca- al nostre ramat. El primer escabot el vam anar a buscar al Pirineu Aragonès, perquè és allà on n'han quedat més ramats i on té la seu l'associació que en fomenta la conservació i reintroducció (ARACRAPI). Durant les últimes dècades el cens d'aquesta raça havia baixat de manera alarmant i així va ser que un grup de ramaders del Pirineu d'Osca va fundar l'associació. Tot i així l'any 2017 el cens total comptava amb 33 explotacions repartides entre Aragó, Navarra, Castella Lleó i Catalunya. Entre totes compten amb un total de 212 mascles censats i 2.263 femelles.

Abeurant-se

La raça Pirenaica que conservem a la banda sud dels Pirineus es caracteritza per la seva rusticitat i la seva morfologia completament adaptada al medi. Físicament són de color negre amb determinades parts de color blanc: la part baixa de les potes, la panxa, sota la cua, part de les orelles, les dues línies de la cara i una taca a la galta. El pèl acostuma a ser llarg i abundant. Els animals de tots dos sexes solen a tenir barballoles penjant del coll i acostumen a tenir cornes o banyes. En els mascles es dirigeixen cap a enrera i cap a fora i la majoria de femelles les tenen en forma d'arc cap enrera. Generalmetn els mascles tenen barba i les femelles poden tenir perilla.


Exemplar amb els principals trets morfològics 

Tot pasturant

Sempre s'ha considerat una raça mixta -apte per a la producció tant de carn com de llet-, però els ramats actuals conservats a l'Aragó n'explotaven només la seva aptitud càrnia. Des de fa poc, uns quants ramats que treballem amb cabres pirenaiques hem optat per desenvolupar també la seva aptitud làctia. En general, les cabres produeixen molt poca quantitat de llet, especialment si es comparen amb d'altres cabres de races més lleteres, com per exemple l'Alpina. Tot i així és una llet molt més rica en greix i proteïna, components de la llet que influeixen directament en la producció de formatge.

Perfectament adaptada al medi

Després d'uns quants anys treballant amb aquesta raça podem afirmar que n'estem molt contents. Per una banda respectem la cabra autòctona i per altra contribuïm a fomentar-ne la seva recuperació. A més a més, la qualitat del cabrit i de la llet -que transformem en mató i en diferents tipus de formatge- ens aporta una satisfacció addicional que esperem compartir amb tots vosaltres!

Mató de llet de cabra pirenaica