He tingut la sort de poder
participar durant tres dies en unes jornades organitzades pel Projecte Piros
Life i el Parc Natural de l'Alt Pirineu per tal de conèixer la realitat del
Parco Nazionale d'Abruzzo, Lazio e Molise i la seva convivència amb l'Orso
Bruno Marsicano, una espècie endèmica del Parc protegida des de fa gairebé cent
anys. Cal dir des de bon principi que al Parc no només conviuen i protegeixen
l'Ós, sinó també el Llop que de fet és el que els comporta major conflictivitat,
així com la resta d'animals que hi viuen (isards, cabirols, senglars...).
A les jornades hi vam participar
deu persones que representàvem diferents sectors: PNAP, Projecte Piros Life,
Fundación Oso Pardo, ramaderies de dins i fora del PNAP (boví, equí, oví i
cabrum) i també representació del sector turístic. Per cert, un viatge en molt
bona companyia!
 |
| Volta pel Vallone Lampazzo |
Crec que el que ens hi vam trobar
va satisfer les expectatives per a tots els sectors ja que en molt pocs dies -i gràcies als organitzadors del viatge Nico i Daniela-, vam poder parlar amb amb la representació institucional del Parc i amb diferents
actors involucrats amb el tema de l'Ós: biòlogues, veterinari, responsable de
prevenció de danys d'ungulats, així com amb ramaders o també amb el
representant d'una empresa dedicada a l'ecoturisme des de fa més de vint anys.
Fins i tot vam intentar fer un
avistament d'Ós amb un dels agents del Parc -amb un èxit parcial-.
Cal dir que enraonant amb tots
aquests sectors se sorprenien una mica que des del Pirineu Català mostréssim
tanta preocupació per l'Ós ja que allà atribueixen que el 75% dels danys a
ramaderia són causats per llops i només el 25% per óssos.
 |
| Panells informatius |
 |
| Excrement d'Orso Bruno Marsicano |
Una
cosa que ens van deixar molt clara els dos ramaders que vam anar a visitar -el
Gregorio (40 vaques, 800 ovelles, 150 cabres, formatgeria i agroturisme) i
l'Alessandro (ovelles, vaques i alguna equa) és que ells hi han conviscut
sempre amb els grans predadors i la manera de gestionar els ramats sempre
els té en compte. El Gregorio, per exemple, explicava que el seu avi ja li deia
que si d'un any per l'altre el normal és guardar-se un 20% del ramat per a
reposició, ell n'hauria de deixar un 5%
més comptant amb els predadors. Tot i així fa més de quatre anys que no té un
atac. Per cert, que té en plantilla més de 30 gossos de protecció -Maremano abruzzesse-, però cap gos
d'atura.
 |
| Conversant amb el Gregorio |
 |
| Tastet dels seus productes |
L'Alessandro explica tranquil que fa un maneig sensat del
ramat i que no acostuma a tenir problemes. Les ovelles es tanquen cada nit en
un recinte electrificat cedit pel Parc (de dia van soles amb els gossos de
protecció). Pel que fa a vaques i eqües és bàsic que al moment que han de parir
i mentre la cria és massa petita es quedin també a prop de la granja en un
recinte electrificat. Amb aquestes premisses redueixes potencialment el nombre
d'atacs a vidells i pollins i ovelles.
 |
| Amb les ovelles de l'Alessandro |
 |
| Maremmano Abruzzese |
Un tema del que també vam poder
parlar amb profunditat amb els diferents sectors era el de les indemnitzacions.
Quan un ramader té una baixa per atac, truca a la seu del Parc que per mitjà
d'una patrulla d'agents rurals certifica l'atac i l'espècie. Amb aquest
certificat el veterinari inicia els tràmits de pagament que es resolen en una
mitjana de 50 dies. No entrarem en xifres, però tots els sectors (ramader,
directiva, veterinari...) afirmen estar contents amb aquestes indemnitzacions,
si bé deixen clar que l'objectiu segueix essent la prevenció.
La visió turística també mereix
un punt i a part. El poble que acull la seu del Parc, Pescasseroli, és un clar exemple
d'explotació favorable de la presència de l'Ós Bru. Sense anar més lluny,
botigues, bars, entrepans, pastissets, pizzes, amanides, formatges, licors...
llueixen el nom "de l'Orso" com a part de la seva promoció turística
conscients que la major part de turisme que reben arriba atiada pel reclam de
l'Ós Bru.
 |
| Amb la representacó institucional i la Daniela |
 |
| Diferents productes de promoció amb el motiu de l'Ós |
També es van fer paleses
diferències de gestió i problemàtiques (aquí i allà). En el cas italià tenen
una gran quantitat de personal (una norantena de treballadors/es en plantilla
que compta amb 45 guardes del parc) més una trentena d'agents rurals que
depenen del ministeri. Això permet la rotació de patrulles que, entre d'altres
coses, s'organitzen per tenir més controlats els óssos confidents (els que
s'apropen massa a les poblacions) que són cinc i que van amb un collar
transmissor. Aquí en canvi hi ha manca de personal especialitzat i no coneixem possibles plans
de gestió de creixement de l'espècie. Com a contrapartida, la nostra Administració afavoreix
l'agrupament de ramats amb pastor/a i cedeix gossos de protecció a les ramaderies que ho
sol·liciten.
Sempre és interessant conèixer experiències
similars, però en un tema que aquí és tan conflictiu encara més. Llàstima que
no hagi pogut venir més gent implicada -especialment del sector ramader- ja que
entendre de primera mà que en una zona similar el conflicte amb l'ós és mínim i a més a més l'animal és vist com un potencial i una font d'ingressos deixa, si més no, la
porta oberta per començar a canviar la nostra manera de mirar les coses.
 |
| Embotits elaborats a base de porc i vaca o porc i ovella |
 |
| Selecció d'imatges de la formatgeria del Gregorio |
