Fa moltíssims anys, molt abans dels euros, les pessetes, els rals, la rubia i la perra gorda van existir a Catalunya unes monedes anomenades ardits. Els ardits no tenien gaire valor, però eren molt utilitzats, especialment durant els segles XVII i XVIII.
 |
| Al castell de València s'hi han trobat ardits encunyats per l'arxiduc Carles |
Els noms dels nostres formatges tenen noms més o menys relacionats amb el castell de València d'Àneu i buscant quin nom podíem posar a les boletes que macerem amb oli i herbes aromàtiques, el Josep Tugues de l'Ecomuseu ens va donar la idea de posar el nom d'alguna de les diferents monedes que s'han trobat durant els treballs arqueològics que s'hi han dut a terme.
Quan vam llegir -d'entre els diferents noms de monedes antigues- el nom d'
ardits, ho vam tenir clar! Ens va agradar molt com sonava i paral·lelament la paraula
ardit segons el diccionari de llengua catalana és "Que és audaç i atrevit". Ja no ens va fer falta buscar més.
Ara bé, sabeu com comencem a fer els nostres ardits?
 |
| Una pila d'ardits moments abans d'omplir els pots |
Amb la mateixa pasta amb que fem el nostre formatge tou, quan ja ha dessuerat prou, però abans que hi comencin a créixer els fongs que afegim a la llet, premsem la pasta i en fem boles petites. Quan en tenim una bona pila, omplim els pots amb una mica d'oli i herbes aromàtiques (en fem amb orenga i amb alfàbrega), hi afegim amb compte les boles i acabem d'omplir el pot amb oli fins que es cobreixin totes les boles. Després d'això, els pots d'ardits hauran de reposar dos mesos a les fosques per tal d'impregnar-se bé del gust de les herbes i passat aquest temps... nyam!
Els ardits ja preparats. Etiqueta dissenyada per Marta Bruna
