JA FA UN ANY QUE VAM ESTRENAR FORMATGERIA!

A Girola estem d'aniversari!
Justament fa un any, al març del 2016 vam acabar les obres i instal·lacions de la formatgeria i la sala de desfer que havien començat a l'agost del 2015. Tot i estrenar-la a final de temporada va ser un luxe poder veure el nostre somni fet realitat.

L'aventura va ser llarga (i sovint desesperant)... Set mesos entre desfer part de l'edifici, adequar-lo a les alçades obligatòries, pujar parets, instal·lacions, panells alimentaris, maquinàries diverses... Però mica en mica va anar agafant forma i finalment el vam poder estrenar!
Però... voleu fer un cop d'ull a com va anar evolucionant tot plegat??


Aquí va un vídeo de l'evolució exterior:

I aquí de l'interior:

Que per molts anys ho puguem gaudir!!

QUÈ SÓN ELS ARDITS?

Fa moltíssims anys, molt abans dels euros, les pessetes, els rals, la rubia i la perra gorda van existir a Catalunya unes monedes anomenades ardits. Els ardits no tenien gaire valor, però eren molt utilitzats, especialment durant els segles XVII i XVIII.

Al castell de València s'hi han trobat ardits encunyats per l'arxiduc Carles

Els noms dels nostres formatges tenen noms més o menys relacionats amb el castell de València d'Àneu i buscant quin nom podíem posar a les boletes que macerem amb oli i herbes aromàtiques, el Josep Tugues de l'Ecomuseu ens va donar la idea de posar el nom d'alguna de les diferents monedes que s'han trobat durant els treballs arqueològics que s'hi han dut a terme.
Quan vam llegir -d'entre els diferents noms de monedes antigues- el nom d'ardits, ho vam tenir clar! Ens va agradar molt com sonava i paral·lelament la paraula ardit segons el diccionari de llengua catalana és "Que és audaç i atrevit". Ja no ens va fer falta buscar més.

Ara bé, sabeu com comencem a fer els nostres ardits?

Una pila d'ardits moments abans d'omplir els pots

Amb la mateixa pasta amb que fem el nostre formatge tou, quan ja ha dessuerat prou, però abans que hi comencin a créixer els fongs que afegim a la llet, premsem la pasta i en fem boles petites. Quan en tenim una bona pila, omplim els pots amb una mica d'oli i herbes aromàtiques (en fem amb orenga i amb alfàbrega), hi afegim amb compte les boles i acabem d'omplir el pot amb oli fins que es cobreixin totes les boles. Després d'això, els pots d'ardits hauran de reposar dos mesos a les fosques per tal d'impregnar-se bé del gust de les herbes i passat aquest temps... nyam!

Els ardits ja preparats. Etiqueta dissenyada per Marta Bruna

QUÈ PASSA QUAN TOT ESTÀ BLANC?

Doncs que les cabres no poden sortir.
A més del fred, que tira enrera a qualsevol, ara mateix el nostre paisatge és blanc. La nevada de diumenge ho va deixar tot cobert de neu i per molt rústica que sigui la cabra pirenaica, s'ha guanyat unes vacances!
Cal pensar també que la temperatura de comfort de les cabres és entre 10 i 25ºC i avui mateix, la temperatura màxima a València ha fregat un grau positiu. Així doncs, el millor lloc on poden estar és, sens dubte, a dins de la granja que ja tenen aclimatada amb l'escalfor que elles mateixes desprenen.

L'accés a la granja s'ha complicat bastant i els tres munyidors matiners Pepe, Joan i l'Ovidi, han tingut força feina per a poder transportar la llet fins a la formatgeria.  Aquest any ha tocat palejar de valent!

Això sí, a la que pugi una mica la temperatura i fongui una mica la neu, les nostres cabres tornaran a sortir a pasturar. Encara que sigui un parell d'hores i que a nivell d'alimentació no els cundeixi gaire, elles no estan acostumades a estar tants dies tancades i necessiten -com tothom- esbargir-se una mica... encara que només sigui per salut mental!!